Grup de WhatsApp

D’ençà que vaig començar amb el blog, he anat rebent molts missatges, d’altres aspergers com jo, que tenien la necessitat de parlar. De fet, en crear Sóc Asperger, una de les idees que teníem era la de fer una comunitat d’aspergers adults. Per això van crear un fòrum, que no va tenir èxit (ja no es porten els fòrums).

Ara fa unes setmanes, vaig decidir provar de crear un grup de WhatsApp per a aspergers adults. La idea era tenir un lloc de trobada on poder compartir, parlar, però poder-ho fer entre nosaltres, amb iguals, amb tranquil·litat i llibertat. Un grup fet per aspergers adults, per a aspergers, moderat i gestionat per aspergers, i format per aspergers. Continua llegint «Grup de WhatsApp»

Discapacitat III – Com funciona (Catalunya)

Amb les últimes entrades sobre la discapacitat, he rebut moltes preguntes sobre el tema: com funciona?, com se sol·licita?, que és?

Així que avui explico, el que és i com se sol·licita la discapacitat segons l’administració pública de Catalunya. 

Per què una cosa és el que nosaltres entenem en la paraula discapacitat (que pot variar moltíssim de persona a persona), i l’altre és el que és en la realitat, en la societat, o millor dit: el que és la discapacitat segons l’administració pública. A més, és diferent depenent del lloc on vivim, o de l’època que ens ha tocat viure. Així que em centraré aquí a Catalunya.

Continua llegint «Discapacitat III – Com funciona (Catalunya)»

Imagina (per Judit Sabaté)

La periodista Judit Sabaté, que em va fer l’entrevista de la setmana passada, ha escrit aquesta columna pel diari Tarragona Digital que no puc estar-me de compartir-la:

Imagina sentir tristesa, felicitat, amor, odi, frustració, enveja o vergonya, però que no fossis capaç de reconèixer que allò que sents és tristesa, felicitat, amor, odi, frustració, enveja o vergonya. Imagina que no ets capaç de descriure com et sents. Imagina que no només no ets capaç d’identificar-ho en tu mateix, sinó que tampoc ets capaç de fer-ho quan és una altra persona està disgustada o trista. Continua llegint «Imagina (per Judit Sabaté)»

Agenda asperger – Dia Internacional de la Síndrome d’Asperger 2019

Pel Dia Internacional de la Síndrome d’Asperger, s’organitzen diferents conferències/xerrades/activitats sobre l’asperger. Aquí teniu les que tinc constància, per si a algú li interessen:

  • Diumenge 17 de febrer, 11:30, Manresa.
  • Dilluns 18 de febrer, 18:00, Tarragona
    • Trastorns de l’espectre autista: present i futur.
    • Organitza: Aspercamp.
  • Divendres 22 de febrer, 18:00, Barcelona.
    • Com es tracta l’autisme a la ficció? Què hi ha de realitat? S’abusa dels estereotips? Pel·lícula i col·loqui: Adam.
    • Organitza: Fundació Friends.

Més informació: Continua llegint «Agenda asperger – Dia Internacional de la Síndrome d’Asperger 2019»

Curiositats sobre l’asperger #32

Text de la imatge: Mirem als peus o a terra al caminar.

Possibles causes:

  • La falta de propiocepció.
  • Que ens hem entrebancat moltes vegades.
  • Per evitar mirar als ulls a les persones que ens anem creuant.

Se t’acut alguna causa més? I tu, mires a terra al caminar?

 

1er aniversari del blog

El dia 7 de febrer, va fer un any de la creació d’aquest blog. Volia escriure una entrada però vaig anar enfeinat i no vaig poder. Així que ho faig ara.

La data també coincideix, i no és casualitat, amb la data que vaig descobrir que sóc asperger. Fa dos anys! 

Fa dos anys que sóc asperger … però sembla que ho hagi estat tota la vida! (broma i tal).

I com que m’agraden els números, aquí van algunes estadístiques: Continua llegint «1er aniversari del blog»

Expectatives

El fet de viure en societat, fa que totes les persones (siguin neurotípiques o aspergers) estiguem rodejades d’expectatives.

Aquestes expectatives se solen posar de forma inconscient. Per exemple: si tots (o la majoria) dels nens miren als ulls dels pares, també voldràs i esperaràs que el teu fill ho faci.

Quan ets normal, vull dir quan ets neurotípic, la majoria de les expectatives es compleixen sense saber ni que existeixen.

Però quan ets diferent, les expectatives es fan més grans i a la vegada són més difícils de complir (molts cops impossibles del tot). Amb totes les frustracions que això comporta, tant per la persona que fica les expectatives com per la persona que les ha de fer. Continua llegint «Expectatives»