Text de la imatge: Som bastant malparlats.
Utilitzem moltes paraules malsonants, insults o paraulotes.
Els motius són varis: Continua llegint «Curiositats sobre l’asperger #39»
Sóc Asperger
Text de la imatge: Som bastant malparlats.
Utilitzem moltes paraules malsonants, insults o paraulotes.
Els motius són varis: Continua llegint «Curiositats sobre l’asperger #39»
Totes les comunitats de persones o comunitats socials (inclús les virtuals), amb el temps necessiten (o es plantegen) el fet de tenir un símbol, una simbologia, una “marca”, que els representi, i inclús per identificar-se.
Els exemples són múltiples, segur que sabries dir a quin col·lectiu/moviment pertanyen aquests símbols:
Un altre exemple de símbols són les tribus urbanes, que fan servir la roba o complements com a símbol distintiu: Continua llegint «Símbols»
Text de la imatge: A casa meva tots els dies són de conscienciació de l’autisme.
Així que, a seguir treballant!
Text de la imatge: “Els aspergers no tenen empatia.”
Realitat: tenim empatia, però ho sentim i expressem de forma diferent als neurotípics. Això pot fer que sembli que no en tinguem.
De fet, hi ha 3 tipus d’empatia, resumint molt: Continua llegint «Mites sobre l’asperger #1»
Molts em vau preguntar on podíeu veure l’obra de teatre Neu, heu de saber que torna al teatre Porta4.
Dia i horaris:
Dimarts 2 d’abril a les 21:00h (dia mundial de l’autisme)
Dijous 4 d’abril a les 21:00h
Divendres 5 d’abril a les 21:00h Continua llegint «Agenda: Torna Neu (Teatre)»
En l’última entrada/curiositat explico que no ens agrada que ens facin fotografies, però per què?
Des de ben petits, ens han ensenyat que quan ens fan una foto el que s’ha de fer és … somriure!
I siguem realistes, als aspergers això no ens surt de forma natural. I no vull dir que no somriem de forma natural, que sí que ho fem, sinó que si volem somriure, no ens surt de forma natural o no ens surt un somriure natural. Continua llegint «Fotografies»
Text de la imatge: No ens agrada que ens facin fotografies.
Tampoc ens agrada massa fer-nos fotografies, ni que això pot variar segons la persona.
També ens podem trobar casos que és tot el contrari, per exemple amb un abús o amb una sobreexposició fotogràfica (i no per precisament per un excés de llum).
I quan ens fan fotos, sempre fiquem la mateixa cara (per dir-ho d’alguna manera).
I tu, t’agrada que et facin fotos?
Ens trobem davant d’una “road movie“ (pel·lícula de carretera), amb la peculiaritat que la protagonista és autista. Continua llegint «Ressenya: Please, stand by (Llarga vida i prosperitat)»
La Berta pregunta a través del blog:
Hola Carles! No se per on començar. Tinc 39 anys i tota la vida he tingut problemes per a relacionar-me amb la gent, mantenir una relació, o inclús una feina. Casi no tinc amics i quan en tinc duren poc. Em sento sola i de vegades m’agrada, però fa anys que no se qui sóc i visc per agradar als altres. Si no és estrictament necessari puc estar inclús una setmana sense sortir de casa i cada vegada m’agrada menys la gent. Estic perduda. Sóc mare d’una petita de casi 4 anys i de vegades sento que no seré bona mare per a ella. No se que em passa, em sento incompresa i com si no encaixés enlloc. Què puc fer? Gràcies per llegir-me
Hola Berta!
T’entenc, m’he sentit igual (moltes vegades) al llarg de la meva vida, i sé que no és fàcil. De fet, és com ens sentim molts aspergers adults abans de ser diagnosticats. Continua llegint «Respostes concretes a preguntes concretes #8 – Estic perduda»
Text de la imatge: Som literals, i tenim un llenguatge literal.
Aquesta és una de les característiques més conegudes dels aspergers.
La literalitat afecta en diferents àmbits:
Per si sol no és un problema greu, però a vegades porta a confusions i malentesos.