Sóc Asperger
Avui he anat teràpia, i ara m’adono que fa unes quantes sessions que no les he explicat/publicat al blog. En resum, que no l’he deixat!
Les últimes sessions vam tocar un tema delicat i sensible, i pot ser que per això el meu subconscient va fer no publiqués res de la teràpia. Però ja ho explicaré un altre dia al blog (ho estic acabant d’escriure).
Tornant a la teràpia d’avui, hem tractat i treballat 3 temes: Continua llegint «Teràpia (Febrer 2019)»
Text de la imatge: Ens agraden els aliments cruixents!
Patates, cacauets, quicos, patates, “palitos”, patates, etc.
El motiu que ens agrada és que fem servir el soroll del menjar cruixent com stimming (comportament autoestimulatori) de l’oïda.
Text de la imatge: Sóc asperger, i amb molt orgull!
I si convertim el dia internacional de la síndrome d’asperger, en el dia de l’orgull asperger?
Pel Dia Internacional de la Síndrome d’Asperger, s’organitzen diferents conferències/xerrades/activitats sobre l’asperger. Aquí teniu les que tinc constància, per si a algú li interessen:
Més informació: Continua llegint «Agenda asperger – Dia Internacional de la Síndrome d’Asperger 2019»
Text de la imatge: Mirem als peus o a terra al caminar.
Possibles causes:
Se t’acut alguna causa més? I tu, mires a terra al caminar?
Aquestes són preguntes que m’han fet, i que es fan moltes persones.
La resposta a la pregunta és si, els aspergers podem tenir parella, però no és/serà fàcil.
Abans de continuar, tots sabem que tenir parella en general no és fàcil, siguis neurotípic o asperger.
Però quan ets diferent (qualsevol diferència), ho fa encara més difícil.
Per exemple, els aspergers tenim dificultats en totes les etapes del ritual d’aparellament de l’espècie humana: Continua llegint «Parella I – Parella i Asperger»
La Noèlia em pregunten a través del blog:
Hola, fa temps que et segueixo per Facebook i que tenia ganes d’escriuret. Acabo de llegir l’ultim Post i m’he decidit. Tinc un cosi de 24 anys, Ricard, que fa cosa de 4 anys va ser diagnosticat Asperger, al principi del diagnòstic jo vaig estar amb ell uns dies a Anglaterra i va estar molt molt bé si ho comparo amb ara. Ha viatjat molt, sol amb 18 anys, es la seva obsessió i li encanta la història i les pel·lícules antigues. El principal problema és que No accepta el seu diagnòstic i es molt difícil comunicar-se amb ell, a no se que li parlis dels seus interessos. La seva història es molt llarga, no acabaria. No te amics, ha patit bulling i ha passat per alguns centres d’Internament que crec que no el van ajudar massa, al contrari, amb medicació va anar a pitjor. Ara està millor, però sempre esta nerviós, i surt poc de casa i si ho fa, sempre amb els pares. M’agradaria que hem donessis la teva opinió de la situació. Com podríem ajudar-lo a entendre el que li passa? Suposo que és el primer pas. Moltes Gràcies.
Malauradament, és complicat. Quan un adult, no vol veure que té “un problema”, és difícil de fer-li veure.
No és estrany el que em dius, ni és el primer cop que ho sento. Els nois asperger solen passar per una etapa de negació. Continua llegint «Respostes concretes a preguntes concretes #5 – Com ajudar un asperger que no accepta el diagnòstic?»
Text de la imatge: Podem ser molt sarcàstics, i a la vegada no entendre el sarcasme dels altres.
I si li afegim el to de veu monòton i que ens ho prenem tot de forma literal i personal, malentesos assegurats!
El dia 7 de febrer, va fer un any de la creació d’aquest blog. Volia escriure una entrada però vaig anar enfeinat i no vaig poder. Així que ho faig ara.
La data també coincideix, i no és casualitat, amb la data que vaig descobrir que sóc asperger. Fa dos anys!
Fa dos anys que sóc asperger … però sembla que ho hagi estat tota la vida! (broma i tal).
I com que m’agraden els números, aquí van algunes estadístiques: Continua llegint «1er aniversari del blog»
Feia temps que tenia pendent anar al dentista (revisió + neteja, res greu), però per culpa de la disfunció executiva ho he anat deixant i deixat. Avui finalment s’han alineat els astres, o millor dit: una persona em va demanar l’hora per mi i m’hi ha portat.
Era la primera visita a aquesta clínica, així que, només entrar, la dentista m’ha començat a demanar informació. El típic: al·lèrgies, malalties, medicació, etc.
I encara no sé molt bé com ni perquè, en acabar li he dit: “Ah, i també sóc asperger”. Ella s’ha sorprès, així que he afegit: “Asperger, tinc un trastorn de l’espectre autista”.
La dentista m’ha dit: “Sé el que és, el meu fill té TDAH i he llegit sobre el tema”.
Així, que hem estat parlant una estona sobre el TDAH, l’asperger i de la relació entre ells.
Però el que volia explicar, és com ha anat la visita: Continua llegint «Dentista, així sí!»