El so del silenci

No m’agrada el silenci.

Quan hi ha silenci, no hi ha silenci.

Mai hi ha silenci del tot, sento tots els sorolls, sento qualsevol soroll que pugui haver-hi al meu voltant: la TV del veí, l’aire entrant per un foradet, la calefacció de 2 edificis més enllà, els animals fent sorolls, tot, qualsevol cosa.

També sento el meu cor, la meva respiració, els sons per seguir viu.

I quan els sorolls que m’envolten no són suficientment alts, també sento acúfens (tinnitus), allí estan, 24 hores al dia, per recordar que puc sentir.

Mai hi ha silenci.

No m’agrada el silenci.

Filtres (II) – Filtres de sortida

En l’entrada anterior vaig parlar sobre la falta dels filtres en els asperger. Avui continuo amb la segona part:  la falta filtres de “sortida”.

Filtres de sortida

Els cervells NT, tenen uns filtres que fan que la persona no digui el primer que pensa, no faci qualsevol cosa, o interrompi en qualsevol moment. Els filtres fan que certa cosa no es digui/faci perquè és incorrecta.

Un altre cop, els cervells asperger funcionen diferent, no tenim aquest filtre. Quan pensem una cosa la diem, sense saber si és adequat o correcta dir-ho en aquell moment. Continua llegint «Filtres (II) – Filtres de sortida»

Filtres (I) – Filtres d’entrada

Els asperger no tenim filtres, tant d’entrada (en els sentits) com de sortida (comunicació, parla, etc.). Avui parlaré sobre els filtres d’entrada, els filtres dels sentits.

Filtres dels sentits

El cervell NT processa i filtra les dades que els sentits envien al cervell, eliminant tot el que és innecessari, eliminant tot el que molesta. Per altra banda, el cervell asperger no té aquest filtre. El que fa que ho escoltem, sentim, veiem, mirem, olorem, notem tot. Tècnicament conegut com: Desordre del Processament Sensorial (Wiki).

Continua llegint «Filtres (I) – Filtres d’entrada»

In & Out

Avui he sortit de l’armari. Vull dir, no literalment … ni sexualment.

Quasi tot meu entorn ja sap/sabia que sóc asperger (de fet algunes persones ho sabien abans de saber-ho jo i tot). Només faltava un lloc on no ho sabien: la feina.

He tingut molts dubtes: ho havia d’explicar o no? és positiu explicar-ho? o pot ser perjudicial? o pel contrari, pot ser dolent no dir-ho?

Encara no sé la resposta a totes aquestes preguntes, però crec que a la llarga pot ser positiu que ho sàpiguen.

El temps dirà!