Sóc Asperger
Aquest cap de setmana, he vist la pel·lícula espanyola Toc Toc. No tenia masses expectatives, però la veritat és que vaig riure molt.
Sinopsis: En la consulta d’un prestigiós psicòleg coincideixen un variat grup de pacients amb una cosa en comú: tots tenen un Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC). Però el seu metge no arriba a temps, ja que el seu vol ha sofert un retràs inesperat. Continua llegint «Toc Toc»
Parteixo de la base que tothom és diferent, les persones (siguem aspergers o neurotípics) estem dintre un espectre que ens fa a tots diferents. Però els aspergers superem la tolerància a la diferència que té la societat, i de molt. Continua llegint «Diferent»
Vols estar al dia del blog de sóc asperger?
Segueix-me a les xarxes socials:
Que és ser normal? Que és la normalitat? És bo ser normal? És dolent no ser normal? Els aspergers som normals? Els aspergers som diferents?
Per poder contestar aquestes preguntes, abans vull definir/aclarir alguns conceptes. Continua llegint «Normal»
Una de les principals dificultats de ser asperger és que ets massa estrany per ser considerat normal, però massa normal perquè els altres es creguin que ets asperger.
Quan vaig començar a fer el llistat, de seguida me’n van sortir més de deu (potser faig una altra entrada amb el llistat complet). I és que en la meva curta experiència com asperger, me les han repetit totes unes quantes vegades. De fet algunes encara me les diuen.
Aquí teniu el llistat de les 10 coses que no s’han de dir a una persona amb asperger:
Continua llegint «10 coses que no s’han de dir a un asperger»
Prosopagnòsia és la dificultat per reconèixer i identificar les cares de les persones. No està relacionada directament amb l’asperger, però hi han fet estudis que diuen que hi ha més incidència de prosopagnòsia en aspergers que en neurotípics.
L’evolució humana ha fet que el cervell tingui una àrea, anomenada Gir Fusiforme, dedicada exclusivament al reconeixement de cares. Aquest reconeixement de cares té més detall que el reconeixen d’objectes inanimats. Continua llegint «Prosopagnòsia»
Cervell: (no expliquis això, no diguis això, no ho diguis!)
Jo: *ho acabo explicant*
Cervell: (noooo, que fas!?!?!?!)
El cap de setmana passat va ser molt asperger. A part de la xerrada “Com és ser una persona amb TEA”, també vaig anar a la xerrada titulada “Com explicar l’autisme a la societat?” per part de la Maria Portella (autora de “Mundos Invisibles”).
L’objectiu de la xerrada era discutir de com, quan, a qui, explicar que el teu fill és autista, o si ets adult, dir que ets autista. Continua llegint «Xerrada Maria Portella – Com explicar l’autisme a la societat?»
Com ja vaig dir en l’entrada anterior, vaig anar a la xerrada d’en Ramon Cererols: Com és ser una persona amb TEA, i va ser un plaer poder escoltar el Ramon en persona.
Continua llegint «Xerrada Ramon Cererols – Com és ser una persona amb TEA»