Mindfulness – Cos i propiacepció

A mindfulness ens han explicat que som una trilogia: cos (sentits), cap (ment) i cor (emocions).

Avui hem estat treballant el cos, amb l’objectiu de ser capaços de poder notar i sentir tot el cos, per detectar que alguna cosa no funciona bé i poder-ho solucionar.

Hem començat amb un exercici simple, amb la mà. Havíem de notar el dit gros, i aixecar l’altra mà quan ja ho haguéssim fet. Al cap de pocs segons tothom ha anat aixecant la mà, excepte jo. La professora m’ha fet una mirada de complicitat, i ha seguit amb la resta de la mà, anar notant cada un dels dits fins a tenir consciència de la mà sencera. Els companys anaven aixecant la mà, alguns més ràpids que altres, en acabar cada un dels dits. Mentrestant, jo seguia sense sentir res. Continua llegint «Mindfulness – Cos i propiacepció»

Mindfulness – Sortir de l’armari

Sovint la gent em pregunta per què explico que sóc asperger. I l’habitual és que no ho entenguin, i/o que no comparteixin el fet que ho digui obertament.

Doncs a la tercera sessió de mindfulness m’ha passat quelcom que il·lustra perquè ho faig, perquè (quasi) sempre ho explico de forma oberta i proactiva.

M’haig de remuntar a la primera sessió, fa tres setmanes, quan després d’una primera introducció la professora va fer una pregunta a tots els alumnes: “Qui ets?”.

Però cap alumne va respondre a la pregunta de “qui ets”, en comptes d’això explicaven a què es dedicaven o perquè estaven allí.

En canvi jo (com a bon asperger) vaig respondre a la pregunta de forma literal: Continua llegint «Mindfulness – Sortir de l’armari»

Mindfulness

Després que diverses persones m’ho recomanessin (i que la meva psicòloga m’ho fiqués com a deures), per fi he començat mindfulness. Això si, m’he tingut que apuntat a un curs presencial.

Encara no sé si això del mindfulness està pensat només per a neurotípics, o si pel contrari també funcionarà amb una ment asperger. El que tinc clar és que ho vull provar i que no serà fàcil.

Avui ha estat el primer dia del curs, una presa de contacte molt intensa de quasi 4 hores, i m’ha servit per arribar a la següent conclusió: Continua llegint «Mindfulness»

Teràpia II – Presa de contacte

Com vaig explicar a l’entrada d’ahir, avui era el primer dia de teràpia. Tenia ficades moltes esperances, i de moment s’han complert!

Avui ha estat una presa de contacte, per conèixer-nos. M’han estat preguntant sobre el que necessitava, el que esperava. Els he explicat el que crec que he de millorar/treballar (els 4 punts que vaig explicar ahir): disfunció executiva, depressió/ansietat, problemes de son i manies/rutines.

A partir d’aquí hem estat parlant una mica de tot. M’anaven preguntant, i jo anava responent o explicant el que podia. Tant per les preguntes com pels comentaris, m’he donat compte que sabien del que parlaven. Altres vegades m’havia trobat amb psicòlegs que sabien menys de l’autisme que jo, i era difícil poder treballar res. Aquest cop no m’ha fet aquesta impressió, i m’ha donat confiança!

Hem ficat més èmfasis en la disfunció executiva i en les dificultats per desconnectar el cervell. M’han preguntat com m’organitzava, si feia servir una agenda, llistes, etc. Però les agendes no em funcionen, t’has de recordar de mirar-les (ja en parlaré un altre dia d’això).

Ah, m’han ficat deures:

  1. He de fer un horari setmanal visual en una pissarra. Ha estat curiós, perquè m’ha donat la sensació que els feia cosa proposar-me això. Però cap problema, anava amb la ment oberta, i disposat a provar tot, per ridícul que pugui semblar.
  2. M’han proposat que segueixi un curs online de mindfulness.

I per acabar, hem quedat per la setmana que ve! I que cada dia/sessió anirem treballant una cosa diferent.

He sortit content, feliç, amb ganes de continuar, amb ganes de fer coses.

He sortit tranquil, he pogut parlar amb tranquil·litat i obertament, i el més important: sense ser jutjat ni qüestionat.

He sortit esperançat.

He sortit emocionat.