Expectatives

El fet de viure en societat, fa que totes les persones (siguin neurotípiques o aspergers) estiguem rodejades d’expectatives.

Aquestes expectatives se solen posar de forma inconscient. Per exemple: si tots (o la majoria) dels nens miren als ulls dels pares, també voldràs i esperaràs que el teu fill ho faci.

Quan ets normal, vull dir quan ets neurotípic, la majoria de les expectatives es compleixen sense saber ni que existeixen.

Però quan ets diferent, les expectatives es fan més grans i a la vegada són més difícils de complir (molts cops impossibles del tot). Amb totes les frustracions que això comporta, tant per la persona que fica les expectatives com per la persona que les ha de fer.

Les expectatives comencen des de ben petit, i malgrat que van canviant, duren tota la vida.

Infantesa

Com deia abans, des del dia que naixem, les persones que ens envolten ja ens fiquen, de forma inconscient, un seguit d’expectatives al damunt:

  • Mirar als ulls.
  • Riure.
  • Parlar.
  • Caminar.
  • Jugar amb els altres nens.

I des de petits, els aspergers, ja comencem a fallar en moltes d’aquestes expectatives. No mirem als ulls, no riem amb naturalitat, ens costa jugar amb altres nens, etc.

Adolescència

Ja és sabut per tothom que l’adolescència és una etapa complicada. Durant aquesta etapa les expectatives augmenten:

  • Tenir amics.
  • Parlar amb educació.
  • Ser bon estudiant.
  • Sortir de festa.
  • Sortit amb noies/nois.
  • Ser feliç.
  • Menjar de tot.
  • Beure alcohol: si si, beure alcohol també és una expectativa de la societat. Quan no beus alcohol, la gent s’estranya, et miren malament, i et pregunten el perquè.

Un altre cop, els aspergers fallem en moltes d’aquestes expectatives.

Adults

I en l’etapa adulta, encara apareixen més expectatives:

  • Tenir amics.
  • Tenir una feina fixa (amb nòmina, horaris, companys, etc.).
  • Vestir adequadament.
  • Guanyar molts diners.
  • Ser responsable.
  • Fer activitats de cap de setmana.
  • Viatjar.
  • Ser feliç.
  • Sortir de festa.
  • Menjar.
  • Beure alcohol.
  • Tenir parella.
  • Que t’agradi el sexe.
  • Casar-te.
  • Tenir fills.

Etc., etc.

El problema és que la majoria d’aquestes expectatives són expectatives neurotípiques. Els aspergers no hi tenim facilitat, no se’ns donen bé, i a vegades, no en tenim gens d’interès.

Masses expectatives, o expectatives poc realistes, poden portar a frustració, decepció, baixa autoestima, etc.

Però vivim en societat, i ens hem d’esforçar i adaptar a algunes d’elles.

Per tant, s’ha de buscar un equilibri entre les expectatives que se’ns fiquen al damunt, el que s’espera de nosaltres, i el que realment necessitem o podem fer.

Solucions per a NT

  • No sobrecarreguis a la persona asperger amb expectatives neurotípiques.
  • Unes quantes està bé, ens poden ajudar a créixer i millorar. Masses són perjudicials.
  • Aprèn a no jutjar.

Solucions per a Aspergers

  • No et culpis: si no pots aconseguir totes les expectatives neurotípiques, no es culpa teva, el problema està amb la societat que les dicta.
  • Centrat amb les expectatives que realment pots aconseguir o millorar.

5 respostes a «Expectatives»

  1. Què vol dir ser normal?
    Qui diu que la nostra societat és justa? Més aviat tot el contrari, falla arreu, aleshores, per què seguir-la? Sigues tú mateix!!
    El dia que no ens afecti el que pensen de nosaltres, serem feliços😉

  2. Una cosa que pot ajudar a disminuir la tensió que se’ns fa per complir expectatives és mirar de sortejar la societat guanyant-se la vida de manera autònoma, tenint altres hàbits adaptats a nosaltres, socialitzar només en la manera i intensitat que a nosaltres ens convingui… etc. i auto-acceptar-nos sobre tot, que no ens afectin els judicis d’altres persones. Nosaltres també podem jutjar igualment els altres com ens jutgen a nosaltres. No és important en realitat el que pensin altres igual que no és important el que pensem d’altres.
    Visc a un poble i fa temps que no m’importa gaire això només contemplant el que les persones NT pensen d’altres NT ja en tinc prou…

Respon a Silvia Cancel·la les respostes

A %d bloguers els agrada això: