Parella II – Primera cita

Segueixo amb la sèrie d’entrades sobre parella i asperger.

En l’entrada anterior sobre la parella vaig introduir el tema de les dificultats de  tenir parella sent asperger.

Però abans de tenir parella, s’ha de conèixer una persona i s’ha de tenir, com a mínim, una primera cita! I com no, els aspergers tenim moltes dificultats en aquests dos primers passos.

Conèixer

Molts de nosaltres, tenim dificultats per tenir parella, perquè tenim problemes en conèixer gent nova.

No m’estendré massa, perquè ja ho he parlat en més d’una ocasió: els aspergers tenim dificultats en les habilitats socials bàsiques que ens permeten relacionar-nos en societat. Això fa que tinguem problemes en conèixer persones noves. Sigui per amistat o per parella.

Una solució són les aplicacions per trobar parells (Tinder, POF, Happn, etc.), però ja en parlaré un altre dia d’aquestes apps.

Primera cita

Abans d’entrar en tema, us ficaré un exemple: imagineu que aneu a una primera cita i us torbeu una persona que …

  • Apareix, i no et fa dos petons, sinó que et dóna la mà (fluixa i li tremola).
  • Porta una roba “alternativa” (per no dir rara).
  • Va amb ulleres de sol (i no se les treu)
  • A més diu que és nocturn, i que li agrada la música dance/techno.
  • Diu que no beu alcohol.
  • Durant tota l’estona pràcticament no et mira als ulls, o directament evita el contacte visual.
  • Li costa mantenir activa la conversa i hi ha molts moments de silenci incomodes, o pel contrari treu temes de conversa diferents i s’enrotlla molt en un tema.
  • Quan li preguntes si té amics, et contesta amb sinceritat: “no en tinc” o “en tinc dos i mig.
  • Aneu a sopar, i no li agrada res del que hi ha a la carta, i ha de demanar un plat especial.
  • Et diu que és asperger.
  • Etc.

Que faríeu amb aquesta primera cita?, que opinaríeu?, i el més important: tindríeu una segona cita? Penseu-hi, i sigueu sincers!!

Per experiència personal, us puc dir que la majoria de persones no voldrien repetir, i ho sé perquè són coses que m’han passat a mi, tot aquest llistat està basat en fets reals meus.

Ara imagineu-vos que decidiu tenir una segona cita, i l’altra persona s’adorm, s’oblida de què tenies la cita, o arriba hores tard. O el noi apareix vestit exactament igual com la primera cita.

Com deia, tot això són coses que m’han passat a mi, i ja us dic que la gran majoria de noies no volen repetir. Fins i tot les noies més tolerants i “obertes” tampoc volen repetir.

Per ser conscient de tot això i entendre el que passava, he necessitat literalment centenars (si, centenars, no exagero) de primeres cites. I no tothom es pot permetre tenir centenars de primeres cites. Té un cost brutal: energèticament, personal, d’autoestima, etc. (i per no dir econòmic, si has de convidar a beure/sopar a totes les cites).

Aquesta pràctica és necessària per nosaltres (els aspergers). El que els neurotípics fan de forma espontània a l’adolescència, nosaltres ho aprenem a base de pràctica i moltes hòsties. Però hi ha un problema: si ens costa conèixer gent i tenim entorns reduïts, és molt difícil que puguem tenir les primeres cites necessàries per aprendre.

Jo amb molta pràctica, moltes primeres cites, moltes carabasses, i moltes hòsties, vaig aprendre a fingir (per no dir a mentir), per què com a mínim les noies volguessin tenir una segona cita o tornar a quedar. Però tampoc servia, ja que si fingia, si mentia, quan descobrien el meu jo real tampoc volen seguir quedant!

Però sobretot, tota aquesta experiència i coneixement m’ha servit per a una cosa molt important: saber que el problema en les primeres cites no era jo, sinó el meu asperger no diagnosticat.

En pròximes entrades sobre parella, parlaré d’altres aspectes importants: festeig/coneixença, convivència, ruptura, etc. 

Solucions per a NT:

  • No jutgis.
  • Coneix a la persona, i dóna una oportunitat malgrat les rareses.
  • Vigila amb les expectatives, alguns som diferents i no encaixem en els motlles estàndards.

Solucions per a Aspergers:

  • Sigues sincer, però evitant la sinceritat que fa mal.
  • Aprèn les habilitats socials necessàries per conèixer gent.

Hi ha trucs i solucions per les aplicacions o per les primeres cites, però és massa extens per ficar-ho aquí, així que faré més endavant en una entrada especifica.

 

4 respostes a «Parella II – Primera cita»

  1. Llegint això i pensant en les cites…cabo de descobrir que el meu marit pot ser és asperger…si m’ho hagués dit segur que no hagués continuat sortitnt amb ell. Però no li vaig possar cap etiqueta. Només vaig pensar que havia tingut una infància difícil, o que simplement era solitari…el cas es que ara tinc una marit i una filla amb trets TEA. O pot ser jo tb ho sóc una mica? 🤔 De vegades la línia és molt fina.

    1. La línia que separa no és tan fina, però ho sembla quan som adults i hem après centenars d’estratègies compensatòries.

      (Osti, que bé que m’ha quedat la frase, la guardo).

Respon a Carles Cancel·la les respostes

A %d bloguers els agrada això: