Entrades

Publicat a

Curiositats sobre l’asperger #30

Text de la imatge: Els aspergers tenim disfluència o petit tartamudeig al parlar.

No se sap exactament el motiu, però algunes possibles causes poden ser:

  • La disfunció executiva, que fa que el cervell no planifiqui i ordeni correctament les paraules per dir-les.
  • L’ansietat social, que provoca que estiguem més nerviosos al parlar amb altres persones.
  • La falta de filtres i/o discriminació dels sentits, que fa que ho sentim tot mentre estem parlant i ens costi més concentrar-nos amb el que estem dient.

De fet, jo sempre havia pensat que “el cervell m’anava més de pressa que la boca”.

PD: disfluència existeix o m’ho he inventat?

Publicat a

Respostes concretes a preguntes concretes #4

Hola , tengo un hijo TEA leve con 11 años, lleva 1 año haciéndose preguntas, diciendo que es diferente que nació con dificultades que le ayude que tiene miedos muchos miedos a la vida a las personas , no le gusta nada la ciudad , detesta el colegio dice que es muy duro, aunque es aceptado con normalidad por sus compañeros ya que van con el desde lso 3 años, pero empieza a tener problemas en el Colegio por que los profesores no saben adaptarle las asignaturas y me sugieren que comparta escuela con un Centro de Educación especial, yo no creo que a mi hijo le beneficie ese cambio ya que le arrancaría de su grupo de amigos y peligraría su estabilidad y bienestar emocional. A todo esto le queremos contar a mi hijo que es TEA ya se que es muy joven pero esta hecho un lío y necesita respuestas. Lo haré tal y como explicas en tu blog, y sobre lo que comentaba anteriormente que opinas sobre los niños que aíslan en lo Centros de Educación Especial, en vez de apostar por la inclusión y poner recursos.

Jo t’animo que li ho expliquis, amb 11 anys ja som capaços (els aspergers i neurotípics) de percebre que alguna cosa passa, i a la vegada per entendre i acceptar que som diferents. Així que ànims i ja m’explicaràs com ha anat el meu mètode!

Tema Centres d’Educació Especial, és molt delicat, però aquí va la meva opinió: Continua llegint «Respostes concretes a preguntes concretes #4»

Publicat a

Expectatives

El fet de viure en societat, fa que totes les persones (siguin neurotípiques o aspergers) estiguem rodejades d’expectatives.

Aquestes expectatives se solen posar de forma inconscient. Per exemple: si tots (o la majoria) dels nens miren als ulls dels pares, també voldràs i esperaràs que el teu fill ho faci.

Quan ets normal, vull dir quan ets neurotípic, la majoria de les expectatives es compleixen sense saber ni que existeixen.

Però quan ets diferent, les expectatives es fan més grans i a la vegada són més difícils de complir (molts cops impossibles del tot). Amb totes les frustracions que això comporta, tant per la persona que fica les expectatives com per la persona que les ha de fer. Continua llegint «Expectatives»

Publicat a

Ressenya: Neu (Teatre)

El cap de setmana passat vaig anar a veure l’obra de teatre Neu, i avui us porto la ressenya:

Companyia: KamaleoniK
Guió i Direcció: Bernat Muñoz
Intèrprets: Isabelle Pasa (Tea), Raquel Fresno (Ada), Maria Colom (Zoe).

(mini) Sinopsis:
L’obra tracta de dues germanes: l’Ada (Neurotípica) i la Tea (TEA o Asperger), la relació que tenen entre elles i amb la seva mare, la Neu. No diré més de la història, per no fer espòilers.

A partir d’aquí, malgrat intentar no explicar la història en si, pot ser que hi hagi algun petit (o gran) espòiler, esteu avisats!

Ressenya:

Continua llegint «Ressenya: Neu (Teatre)»

Publicat a

Curiositats sobre l’asperger #29

Text de la imatge: Som molt possessius amb les nostres coses.

En general no ens sol agradar que ens agafin, toquin, moguin, canviïn de lloc les nostres coses.

A vegades des de fora, des del punt de vista neurotípic, això es confon amb egoisme, però no té res a veure.

 

Publicat a

Respostes concretes a preguntes concretes #3

Em pregunten/comenten:

Hola, Sóc mare de nen d 9 amb diagnòstic de tea lleu i tdh. Si q te fixacions concretes, però no aprofundeix en res, mai va més enllà quan la font del seu interès requereix un mínim d concentració. Tema q em preocupa no. 1 Tema q em preocupa no. 2: sovint s’enfada amb nosaltres, els seus pares. Ens parla malament, i està sovint també crispat amb/contra nosaltres. Cosa q complica la convivència a casa, ens estressa a tots, inclòs ell, tan sovint com una enfadada al dia. Crits i to elevat, incòmode, evidentment. Et sona això? Tha passat a tu? Tens idea, veient-ho desd “dins” de q podem canviar o fer q no fem?? Anem a terapia a l’Utae. Ens ajuden, però crec q ens falta alguna cosa, és com si anéssim a cegues….si ens pots aportar alguna cosa nova t’ho agrairia. Tb em faria gràcia qe algun dia poguessis parlar amb el Max, el meu fill. Milt gràcies i moltes felicitats per la feina feta!! Pensar q el Max podria fer el q tu fas, em tranquilitza. I plego, qe no acabaria mai de parlar amb tu, del Max. Gràcies.

Abans de començar, volia fer un comentari sobre el TEA lleu.

El lleu no descriu com els TEA (o aspergers o autistes) veiem el nostre TEA, sinó com els neurotípics ho veuen. El “lleu” sol venir acompanyat d’una minimització del TEA i/o dels símptomes. Amb el lleu normalment s’oculta que la persona ha fet una feina brutal per semblar “lleu”.

A més, al DSM V, el manual diagnòstic que es fa servir per diagnosticar de TEA, no es parla de “lleu” (de gravetat) per enlloc, sinó de nivell d’ajuda. Hi ha 3 nivells d’ajuda en el TEA: nivell I, II i III. Els aspergers, seríem TEA nivell 1 (cosa que és equivalent a dir que necessitem poca ajuda).

Tornant a les preguntes, anem per parts: Continua llegint «Respostes concretes a preguntes concretes #3»

Publicat a

Hipersensibilitat – Pell

Avui obro una sèrie d’entrades sobre la hipersensibilitat, començant per la pell.

La hipersensibilitat de la pell m’afecta en diversos aspectes:

Sensibilitat a algunes peces de roba, etiquetes de la roba, roba ajustada, etc. La solució és fàcil: evitar les teles que piquen, tallar les etiquetes, i comprar roba amplia. Els cinturons em són incòmodes, la solució també és fàcil: tirants!

No m’agrada el contacte físic, que em toquin. Sobretot en algunes parts del cos, que m’és molest.

Però el pitjor de la hipersensibilitat és que tinc una al·lèrgia/intolerància/sensibilitat a alguna cosa, segurament a algun producte químic. I és manifesta amb picors generalitzades i molt fortes per tot el cos.

En els atacs més forts la pell se’m ficava tota vermella i les picors eren tals que no podia viure amb normalitat. M’impedia descansar, dormint o concentrant-me. I no hi havia res que m’ho calmés. Continua llegint «Hipersensibilitat – Pell»