Sóc Asperger
Text de la imatge: A primera vista podem semblar persones grolleres, bordes, antipàtiques o cruels.
I molts adjectius que m’he deixat: mala persona, fred, pedant, manipulador, asocial, psicòpata, fantasma, etc.
Però en el fons som adorables, només s’ha de fer l’esforç de coneixe’ns.
És l’asperger una discapacitat? Segurament trobarem tantes respostes com persones es facin la pregunta, o tantes respostes com persones asperger.
De fet la meva forma de veure-ho ha anat canviant en el temps. Al principi d’aquest procés d’autoconeixement, després del diagnòstic d’asperger, vaig passar per la “negació”. Em negava a veure que l’asperger com una discapacitat.
Però amb el temps, amb la coneixença de l’asperger i de l’autisme, i sobretot amb l’autoconeixement, he començat a veure-ho de forma diferent.
Cap al final de l’entrada, donaré la meva opinió, però abans vull explicar o deixar clara algunes coses. Ja que és un tema tabú, delicat, sensible, i no vull males interpretacions. Continua llegint «Discapacitat»
L’edat de les persones amb aspergers no correspon amb el que diu el seu DNI.
Ahir vaig fer 41 anys, o millor dit, ahir va fer 41 anys d’ençà que vaig néixer.
Però mentalment és una altra cosa. No em sento que tingui 41 anys. I no és una qüestió de no voler fer anys, o de no voler créixer. No té res a veure amb això.
Per una banda hi ha les expectatives, no les meves, sinó les de la societat. Expectatives de què has fet o on has arribat a certa edat. I expectatives de com ets o et comportes amb certa edat.
I les he trencat totes, les expectatives. Continua llegint «Edat»
Text de la imatge: Tenim facilitat per veure i identificar patrons.
Per què no tot ha de ser dolent. Quins altres punts forts creus que tenim els asperger?
Heu sentit la lletra del videoclip/banda sonora oficial de SuperLópez?
Doncs si no ho heu fet, us recomano que l’escolteu, i pareu atenció a la lletra!!
Aquí la transcripció de la lletra de la cançó:
Aquí la transcripción de la letra de la canción:
Yo era el raro, iba por mi lado.
Y me sentía, un inadaptado.
Siempre al margen,
como de un mundo lejano. Continua llegint «Jo volia ser normal»
Com ja he explicat anteriorment, el mindfulness diu que el jo està compost per: el cos (sentits), el cap (pensaments) i el cor (emocions). I ja hem començat amb aquesta última part, les emocions.
El procés per treballar les emocions té 3 fases:
I resulta que també tinc problemes amb les emocions, per ser exactes tinc problemes per reconèixer i observar les emocions! Però no és res nou, és quelcom que ja sabia abans de fer mindfulness, i que ja intuïa abans de descobrir que sóc asperger.
Text de la imatge: Ens espantem dels sorolls estridents, per exemple el motor d’una moto.
Avui us porto el segon post sobre els meus interessos especials. En l’anterior vaig parlar de la infantesa, i avui entro de ple en l’adolescència.
Un altre cop he intentat ser breu, però no ho he aconseguit. Aquests temes són massa interessants per a resumir-ho molt.
Amb l’adolescència van augmentar i es van magnificar els meus interessos especials, i no sé què hagués fet sense ells!
Amb els anys vaig passar dels còmics als llibres. I com que tenia molt de temps lliure, vaig poder llegir molt. Per què el temps que els nens de la meva edat dedicaven a socialitzar, jo el dedicava als meus interessos especials, i durant molts anys va ser la lectura.
Llegia el que m’obligaven a l’escola, però també em buscava la vida per aconseguir-ne. Recordo que en aquella època, m’escapava a la Llibreria Adserà, a comprar llibres amb els meus estalvis. O anava a casa del meu tiet a què em deixés llibres.
Entre tots els llibres que vaig llegir, alguns em van marcar. El primer que recordo especialment va ser “Diari d’un jove maniàtic” (i ara entenc perquè).
Continua llegint «Els meus interessos especials – Adolescència»
Fa uns dies ja vaig explicar el que eren els interessos especials.
La meva idea era fer un llistat dels meus interessos especials al llarg del temps (fins a arribar als actuals) i descriure’ls mica.
Però tot i que he intentat ser breu, m’he anat allargant i allargant, així que he decidit fer el llistat per un costat i per l’altre separar les descripcions dels interessos especials que van començar en les diferents etapes (dic començar, perquè molts interessos especials han perdurat al llarg del temps i alguns encara els conservo).
Començo amb el llistat d’interessos especials (en negreta els més forts), amb el següent codi de colors: Infantesa, Adolescència, Universitat, “Adult“. Continua llegint «Els meus interessos especials – Infantesa»
Text de la imatge: A les fotos sempre sortim amb la mateixa cara, amb un somriure forçat.
– Somriu …
– No, així no!
– No tant forçat!
