Etiqueta: disfunció executiva

Publicat a

He tornat!

Com haureu observat, fa un temps que no escric molt al blog (ni a les xarxes socials). De fet, alguns de vosaltres m’heu preguntat si ho havia deixat: i la resposta és NO, ni ho he deixat i ni vull deixar. Encara tinc molt per dir i per escriure, moltes entrades preparades (tant físicament com al meu cap) i moltes preguntes per contestar.

Aquests dos últims anys, o millor dit aquests dos últims cursos, han estat complicats. Ha estat el primer cop que he fet jornada sencera com a professor (fins ara havia fet 1/3, 1/2 o 3/4 de jornada). I m’ha costat agafar i adaptar-me al ritme de la jornada sencera. O això és el que jo pensava! Continua llegint «He tornat!»

Publicat a

Asperger V2

De tant en tant em pregunten què és això de l’asperger, i això fa que em replantegi la definició o com explicar-ho. Així que malgrat que ja ho he contestat algun cop, m’agrada anar-ho recordant i/o ampliant. Perquè ara tinc molt més coneixement de quan vaig començar el blog.

Que és l’asperger? Continua llegint «Asperger V2»

Publicat a

Rutines II – Disfunció executiva

Fa uns dies vaig començar a parlar de les rutines: de com no era conscient de totes les rutines que tenia abans del diagnòstic d’asperger.

Avui parlaré de les rutines i de la relació que tenen amb la disfunció executiva. Pot semblar que no tenen res a veure, però estan molt lligades: les rutines ajuden a minimitzar els efectes negatius de la disfunció executiva.

I no trobo millor forma d’explicar-ho que amb diversos exemples: Continua llegint «Rutines II – Disfunció executiva»

Publicat a

Curiositats sobre l’asperger #30

Text de la imatge: Els aspergers tenim disfluència o petit tartamudeig al parlar.

No se sap exactament el motiu, però algunes possibles causes poden ser:

  • La disfunció executiva, que fa que el cervell no planifiqui i ordeni correctament les paraules per dir-les.
  • L’ansietat social, que provoca que estiguem més nerviosos al parlar amb altres persones.
  • La falta de filtres i/o discriminació dels sentits, que fa que ho sentim tot mentre estem parlant i ens costi més concentrar-nos amb el que estem dient.

De fet, jo sempre havia pensat que “el cervell m’anava més de pressa que la boca”.

PD: disfluència existeix o m’ho he inventat?

Publicat a

Diari d’una disfunció executiva

Basat en fets reals … d’aquesta setmana i la setmana passada.

Durant la setmana passada

Jo cada nit en anar a dormir: Em queden poques pastilles per dormir, n’he d’anar a comprar més. (Però cap dia em recordo de fer-ho).

Jo: Ah, i dilluns he quedat a les 15:00 amb la meva cosina! No te n’oblidis. Continua llegint «Diari d’una disfunció executiva»

Publicat a

Temps

En un comentari del blog em preguntaven:

Hola Carles, podries explicar si és certa la sensació que el temps passa diferent pels àspergers?

Doncs crec que si, el pas del temps és diferent pels neurotípics que pels aspergers.

Influeixen diverses coses: Continua llegint «Temps»

Publicat a

Teràpia II – Presa de contacte

Com vaig explicar a l’entrada d’ahir, avui era el primer dia de teràpia. Tenia ficades moltes esperances, i de moment s’han complert!

Avui ha estat una presa de contacte, per conèixer-nos. M’han estat preguntant sobre el que necessitava, el que esperava. Els he explicat el que crec que he de millorar/treballar (els 4 punts que vaig explicar ahir): disfunció executiva, depressió/ansietat, problemes de son i manies/rutines.

A partir d’aquí hem estat parlant una mica de tot. M’anaven preguntant, i jo anava responent o explicant el que podia. Tant per les preguntes com pels comentaris, m’he adonat que sabien del que parlaven. Altres vegades m’havia trobat amb psicòlegs que sabien menys de l’autisme que jo, i era difícil poder treballar res. Aquest cop no m’ha fet aquesta impressió, i m’ha donat confiança!

Hem ficat més èmfasis en la disfunció executiva i en les dificultats per desconnectar el cervell. M’han preguntat com m’organitzava, si feia servir una agenda, llistes, etc. Però les agendes no em funcionen, t’has de recordar de mirar-les (ja en parlaré un altre dia d’això).

Ah, m’han ficat deures:

  1. He de fer un horari setmanal visual en una pissarra. Ha estat curiós, perquè m’ha donat la sensació que els feia cosa proposar-me això. Però cap problema, anava amb la ment oberta, i disposat a provar tot, per ridícul que pugui semblar.
  2. M’han proposat que segueixi un curs en línia de mindfulness.

I per acabar, hem quedat per la setmana que ve! I que cada dia/sessió anirem treballant una cosa diferent.

He sortit content, feliç, amb ganes de continuar, amb ganes de fer coses.

He sortit tranquil, he pogut parlar amb tranquil·litat i obertament, i el més important: sense ser jutjat ni qüestionat.

He sortit esperançat.

He sortit emocionat.

Publicat a

Teràpia

Demà començo teràpia.

Abans del diagnòstic havia anat a diferents psicòlegs (diverses vegades). Però cap va acabar de funcionar del tot. No sé si perquè no hi va haver connexió, perquè intentar arreglar les coses des del punt de vista neurotípic en una ment asperger no funcionava o per altres motius. La qüestió és que no vaig acabar de trobar l’ajuda que necessitava. Continua llegint «Teràpia»