Diari d’una disfunció executiva

Basat en fets reals … d’aquesta setmana i la setmana passada.

Durant la setmana passada

Jo cada nit en anar a dormir: Em queden poques pastilles per dormir, n’he d’anar a comprar més. (Però cap dia em recordo de fer-ho).

Jo: Ah, i dilluns he quedat a les 15:00 amb la meva cosina! No te n’oblidis. Continua llegint «Diari d’una disfunció executiva»

Discapacitat

És l’asperger una discapacitat? Segurament trobarem tantes respostes com persones es facin la pregunta, o tantes respostes com persones asperger.

De fet la meva forma de veure-ho ha anat canviant en el temps. Al principi d’aquest procés d’autoconeixement, després del diagnòstic d’asperger, vaig passar per la “negació”. Em negava a veure que l’asperger com una discapacitat.

Però amb el temps, amb la coneixença de l’asperger i de l’autisme, i sobretot amb l’autoconeixement, he començat a veure-ho de forma diferent.

Cap al final de l’entrada, donaré la meva opinió, però abans vull explicar o deixar clara algunes coses. Ja que és un tema tabú, delicat, sensible, i no vull males interpretacions. Continua llegint «Discapacitat»

Edat

L’edat de les persones amb aspergers no correspon amb el que diu el seu DNI.

Ahir vaig fer 41 anys, o millor dit, ahir va fer 41 anys d’ençà que vaig néixer.

Però mentalment és una altra cosa. No em sento que tingui 41 anys. I no és una qüestió de no voler fer anys, o de no voler créixer. No té res a veure amb això.

Per una banda hi ha les expectatives, no les meves, sinó les de la societat. Expectatives de què has fet o on has arribat a certa edat. I expectatives de com ets o et comportes amb certa edat.

I les he trencat totes, les expectatives. Continua llegint «Edat»

Mindfulness – Emocions

Com ja he explicat anteriorment, el mindfulness diu que el jo està compost per: el cos (sentits), el cap (pensaments) i el cor (emocions). I ja hem començat amb aquesta última part, les emocions.

El procés per treballar les emocions té 3 fases:

  1. Reconèixer.
  2. Observar.
  3. Sostenir o deixar anar.

I resulta que també tinc problemes amb les emocions, per ser exactes tinc problemes per reconèixer i observar les emocions! Però no és res nou, és quelcom que ja sabia abans de fer mindfulness, i que ja intuïa abans de descobrir que sóc asperger.

Continua llegint «Mindfulness – Emocions»

Els meus interessos especials – Adolescència

Avui us porto el segon post sobre els meus interessos especials. En l’anterior vaig parlar de la infantesa, i avui entro de ple en l’adolescència.

Un altre cop he intentat ser breu, però no ho he aconseguit. Aquests temes són massa interessants per a resumir-ho molt.

Adolescència

Amb l’adolescència van augmentar i es van magnificar els meus interessos especials, i no sé què hagués fet sense ells!

Lectura

Amb els anys vaig passar dels còmics als llibres. I com que tenia molt de temps lliure, vaig poder llegir molt. Per què el temps que els nens de la meva edat dedicaven a socialitzar, jo el dedicava als meus interessos especials, i durant molts anys va ser la lectura.

Llegia el que m’obligaven a l’escola, però també em buscava la vida per aconseguir-ne. Recordo que en aquella època, m’escapava a la Llibreria Adserà, a comprar llibres amb els meus estalvis. O anava a casa del meu tiet a què em deixés llibres.

Entre tots els llibres que vaig llegir, alguns em van marcar. El primer que recordo especialment va ser “Diari d’un jove maniàtic” (i ara entenc perquè).

Continua llegint «Els meus interessos especials – Adolescència»

Els meus interessos especials – Infantesa

Fa uns dies ja vaig explicar el que eren els interessos especials.

La meva idea era fer un llistat dels meus interessos especials al llarg del temps (fins a arribar als actuals) i descriure’ls mica.

Però tot i que he intentat ser breu, m’he anat allargant i allargant, així que he decidit fer el llistat per un costat i per l’altre separar les descripcions dels interessos especials que van començar en les diferents etapes (dic començar, perquè molts interessos especials han perdurat al llarg del temps i alguns encara els conservo).

Començo amb el llistat d’interessos especials (en negreta els més forts), amb el següent codi de colors: Infantesa, Adolescència, Universitat, “Adult“. Continua llegint «Els meus interessos especials – Infantesa»

Mindfulness – Cos i propiacepció

A mindfulness ens han explicat que som una trilogia: cos (sentits), cap (ment) i cor (emocions).

Avui hem estat treballant el cos, amb l’objectiu de ser capaços de poder notar i sentir tot el cos, per detectar que alguna cosa no funciona bé i poder-ho solucionar.

Hem començat amb un exercici simple, amb la mà. Havíem de notar el dit gros, i aixecar l’altra mà quan ja ho haguéssim fet. Al cap de pocs segons tothom ha anat aixecant la mà, excepte jo. La professora m’ha fet una mirada de complicitat, i ha seguit amb la resta de la mà, anar notant cada un dels dits fins a tenir consciència de la mà sencera. Els companys anaven aixecant la mà, alguns més ràpids que altres, en acabar cada un dels dits. Mentrestant, jo seguia sense sentir res. Continua llegint «Mindfulness – Cos i propiacepció»

Mindfulness – Sortir de l’armari

Sovint la gent em pregunta per què explico que sóc asperger. I l’habitual és que no ho entenguin, i/o que no comparteixin el fet que ho digui obertament.

Doncs a la tercera sessió de mindfulness m’ha passat quelcom que il·lustra perquè ho faig, perquè (quasi) sempre ho explico de forma oberta i proactiva.

M’haig de remuntar a la primera sessió, fa tres setmanes, quan després d’una primera introducció la professora va fer una pregunta a tots els alumnes: “Qui ets?”.

Però cap alumne va respondre a la pregunta de “qui ets”, en comptes d’això explicaven a què es dedicaven o perquè estaven allí.

En canvi jo (com a bon asperger) vaig respondre a la pregunta de forma literal: Continua llegint «Mindfulness – Sortir de l’armari»

Teràpia (Octubre)

Avui ha estat un dia intens de teràpia, ja que teníem molts fronts/temes oberts i alguns temes han portat a altres!

Primer ens hem ficat al dia, i hem parlat del documental “Peixos d’aigua dolça”, i m’ha preguntat la meva opinió. En resum, el documental va estar bé per explicar l’autisme clàssic o de Kanner, però es va quedar molt fluix per explicar el que és l’asperger i la invisibilitat de l’asperger. Personalment, m’hi vaig veure molt poc reflectit. De fet, només em vaig sentir reflectit amb el noi que surt uns segons i que parla del Tinder 

M’ha sorprès veure que ella pensava com jo sobre el documental! Hem estat parlant del tema, i de per què ha passat això. També m’ha dit que quan va sortir el noi del Tinder li va recordar a mi.

I d’aquí hem passat a parlar de cites, de buscar parella, de parelles. En resum, de les dificultats que tinc com a asperger per trobar parella (ja en parlaré un altre dia, que és un tema llarg).

També hem parlat de si explicar o no explicar al teu entorn que ets asperger, i de les amistats (un altre tema llarg i difícil).

Per acabar, hem estat treballant les emoticones amb un exercici que havia d’escollir emoticones per a diferents situacions.

I la majoria els veiem diferents! I concorda, perquè són moltes persones que m’han dit que faig un sobreús o mal ús de les emoticones. I ha estat curiós comprovar-ho en persona.

Em sembla que ja ho he comentat abans, però em va molt bé fer teràpia. Poder parlar de qualsevol tema sense sentir-me jutjat. Poder explicar les dificultats que tinc sense que es minimitzin. I sobretot, que la psicòloga entén i coneix el que li explico.

A més em dóna energies per continuar, és com una mini empenteta que m’ajuda a tirar endavant, que em recorda que algunes coses les he de seguir treballant per millorar-les. Perquè si no, m’és fàcil de tornar a caure en la “rutina”.

Interès especial

Dels aspergers es diu que tenim interessos restringits, o el que és el mateix, que ens interessen poques coses.

Ara bé, quan alguna una cosa ens interessa, ens interessa molt …… i és especial! I així se li diu: “interès especial”.

A la pràctica, és un tema que ens agrada molt. Aleshores ens absorbeix gran part de la nostra ment i del nostre temps. Ens podem passar hores parlant del tema, recopilant informació, col·leccionant, buscant, investigant, etc.

També, de forma més o menys inconscient, ho fiquem en totes les converses. Perquè siguem realistes, qualsevol tema es pot relacionar amb l’interès especial.

Els neurotípics solen confondre “interès especial” amb una “afició”. Però no té res a veure! Continua llegint «Interès especial»