In & Out

Avui he sortir de l’armari. Vull dir, no literalment …. ni sexualment.

Casi tot meu entorn ja sap/sabia que sóc asperger (de fet algunes persones ho sabien abans de saber-ho jo i tot). Només faltava un lloc on no ho sabien: la feina.

He tingut molts dubtes: ho havia d’explicar o no? és positiu explicar-ho? o pot ser perjudicial? o pel contrari, pot ser dolent no dir-ho?

Encara no se la resposta a totes aquestes preguntes, però crec que a la llarga pot ser positiu que ho sàpiguen.

El temps dirà!

Asperger i adult (aka Big)

Quan vaig començar a investigar sobre el tema asperger, vaig trobar (en general) 3 diferents tipus de pàgines:

  • Pàgines mèdiques on majoritàriament es parla de l’asperger en infants. I normalment es tracten els símptomes principals o més destacats.
  • Pàgines/blogs/articles de pares de nens amb aspeger on parlen dels problemes dels seus fills.
  • Pàgines/blogs personals en primera persona de persones amb asperger.

Continua llegint «Asperger i adult (aka Big)»

Sóc Asperger

Fa poc vaig descobrir que sóc asperger. De fet, més que descobrir, li vaig posar nom, perquè ja sabia que alguna cosa em passava.

He passat 39 anys de la meva vida intentant encaixar en llocs on no encaixava: escola, institut, universitat, amics, família, etc. No tinc massa records de l’adolescència (ja en parlaré un altre dia d’aquest tema), però els records que tinc són de no encaixar: em sentia diferent, sol, incomprès, fora de la norma.

Continua llegint «Sóc Asperger»