Etiqueta: diagnòstic

Publicat a

On fer el diagnòstic de TEA/Asperger (2021)

On fer el diagnòstic de TEA/Asperger és una de les preguntes que més em fan o que més es repeteix. De fet, ja n’he parlat en entrades anteriors: Diagnòstic (2019) i  Diagnòstic en noies/dones adultes (2020).

Però les coses canvien amb el temps, i he decidit actualitzar la resposta a la pregunta!

I el principal motiu de l’actualització és que un dels centres més recomanats, reconeguts, i referents a Catalunya pel que fa al diagnòstic de TEA en adults, Autisme la Garriga, ha passat de ser gratuït a ser de pagament. Continua llegint «On fer el diagnòstic de TEA/Asperger (2021)»

Publicat a

Diagnòstic de TDAh

En la meva curta/llarga vida mai m’havia passat pel cap que podia tenir TDAh, i mai m’hi havia sentit identificat.

Fins que vaig descobrir que sóc asperger, i vaig començar a llegir sobre el TDAh, la comorbiditat dels dos trastorns, i del que era al trastorn amb dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat. I com més llegia més clar ho tenia.

Al cap de poc vaig arribar a la conclusió (autodiagnòstic) que a part d’asperger era TDAh (i moltes altres coses que no venen al cas). Continua llegint «Diagnòstic de TDAh»

Publicat a

Respostes concretes a preguntes concretes #11 – Diagnòstic en noies/dones adultes

Les últimes tres preguntes que m’han fet a través del blog casualment (o no) tracten del mateix tema: noies/dones que em pregunten com i on fer-se el diagnòstic. Continua llegint «Respostes concretes a preguntes concretes #11 – Diagnòstic en noies/dones adultes»

Publicat a

Mites sobre l’asperger #16

Mite: “Cada vegada hi ha més autistes“.

Realitat: El que ha augmentat són les persones diagnosticades, degut principalment a la millora en el coneixement de l’autisme i què s’han actualitzat els mètodes diagnòstics.

Continua llegint «Mites sobre l’asperger #16»

Publicat a

Resum 5a Trobada Sóc Asperger – Novembre (Barcelona)

Ja van 5 trobades de Sóc Asperger! I com ja és costum, us porto el resum de la trobada:

Malgrat algunes baixes a causa de la possibilitat de manifestacions en algunes estacions de Renfe, vam ser 10 persones. Dels quals 8 aspis i dos NT‘s (acompanyants). Dels 8 aspis, 2 eren nous al grup i a les trobades. I em sembla que es la primera trobada (sense contar les no oficials) Continua llegint «Resum 5a Trobada Sóc Asperger – Novembre (Barcelona)»

Publicat a

Mites sobre l’asperger #13

Mite: “L’autisme no defineix qui ets“.

Realitat: Molts cops es diu que “l’autisme no defineix a la persona”, acompanyat per frases com ara “un diagnòstic o una etiqueta no et defineix”.

Doncs resulta que tota la meva vida ve o està determinada per l’autisme: com parlo, com em moc, com penso, com sento, com em relaciono, el meu sentit de l’humor, etc. En resum: el funcionament del meu cervell està definit per l’autisme.

I no puc deixar de ser autista, o deixar de banda l’autisme. Sóc autista les 24 h del dia.
Continua llegint «Mites sobre l’asperger #13»

Publicat a

Diagnòstic III – Por al diagnòstic

Avui vull parlar de la por que hi ha al diagnòstic d’asperger (TEA, autisme, etc.), però no per part de nosaltres mateixos o dels familiars, sinó per part dels professionals: la por que hi ha a diagnosticar asperger per part dels psicòlegs i psiquiatres.

En algunes disciplines mèdiques, a vegades s’abusa de diagnosticar de pressa i sense proves. Si vas al metge de capçalera amb símptomes de refredat, et diagnosticaran un refredat, sense més proves. Si al cap d’una setmana tenien raó, tots contents. Però si empitjores, faran alguna prova i “modificaran” el diagnòstic (segurament a alguna cosa més greu).

Inclús si vas al metge de capçalera amb símptomes d’una depressió, aquest t’ho diagnosticarà ràpidament i et donarà medicació.

Es podria dir que molts cops es diagnostica a la lleugera.

Però amb l’asperger/TEA, passa tot el contrari! Per aconseguir el diagnòstic tot són problemes, pegues, dificultats, excuses, lentitud,  etc. Molts cops fins i tot costa que ho tinguin en compte. Continua llegint «Diagnòstic III – Por al diagnòstic»

Publicat a

Diagnòstic II – En femení

En entrades anteriors ja he parlat del diagnòstic i de l’asperger en les dones.

Avui em vull centrar en el diagnòstic en les dones. El motiu és que fa poc dues noies que conec han passat pel procés de diagnòstic, i a les dues els han dit “que no encaixen amb els paràmetres del TEA“. Però el problema és que les dues són Asperger (TEA)! Per tant, alguna cosa ha fallat en el procés diagnòstic perquè no ho hagin vist.

Per començar, el diagnòstic d’asperger (TEA) en adults no és fàcil.

Alguns dels motius són: Continua llegint «Diagnòstic II – En femení»

Publicat a

Auto diagnòstic II

Ahir parlava sobre l’auto diagnòstic, i les dificultats d’obtenir el diagnòstic oficial quan som adults, però no vaig profunditzar ni explicar aquestes dificultats.

Una amiga em va escriure:

Macu, te ha faltado insistir en el punto de que un profesional te lo niega e incluso te pone otras etiquetas. La verdad es encadenar profesionales que te digan que no. Y lo mejor de todo los motivos

Així que avui amplio el tema de l’auto diagnòstic, o millor dit, de les dificultats que ens trobem per obtenir el diagnòstic oficial. Continua llegint «Auto diagnòstic II»

Publicat a

Respostes concretes a preguntes concretes #9 – Diagnòstic

Acabo de trobar el teu blog, primer donar-te les gràcies per tota aquesta informació. El meu fill té 14 anys, una professora a 5è, em va insinuar que podria ser asperger. Realment, jo mai havia sentit a parlar i vaig començar a llegir sobre el tema, no ho veia clar. Avui llegint el teu blog, i al ser en primera persona m’he adonat que molts dels comportaments que té són similars. Però ara em plantejo…. Per on començo, com el puc ajudar… on el porto perquè el puguin diagnosticar. Si em poguessis ajudar…. Moltes gràcies

Bona pregunta, i de fet és una pregunta recurrent que m’han fet diverses vegades!

Per desgràcia, obtenir el diagnòstic no és fàcil (i com més gran és la persona pitjor). I depenen d’on es faci pot ser un procés llarg i dur (i car).

Però no puc deixar d’insistir l’important que és el diagnòstic precoç, per poder treballar, per exemple les habilitats socials, quan el cervell encara té certa plasticitat. A més, amb el diagnòstic et permetrà trobar les eines adequades per ajudar, no és el mateix ajudar a un TEA que a un NT o  que a un TDAH, etc.

Tornant al tema: perquè et facin el diagnòstic hi ha diverses opcions, públiques i privades, i segons l’edat o el lloc d’on siguis és millor un lloc o un altre. Continua llegint «Respostes concretes a preguntes concretes #9 – Diagnòstic»