Asperger V2

De tant en tant em pregunten què és això de l’asperger, i això fa que em replantegi la definició o com explicar-ho. Així que malgrat que ja ho he contestat algun cop, m’agrada anar-ho recordant i/o ampliant. Perquè ara tinc molt més coneixement de quan vaig començar el blog.

Que és l’asperger? Continua llegint «Asperger V2»

Diagnòstic III – Por al diagnòstic

Avui vull parlar de la por que hi ha al diagnòstic d’asperger (TEA, autisme, etc.), però no per part de nosaltres mateixos o dels familiars, sinó per part dels professionals: la por que hi ha a diagnosticar asperger per part dels psicòlegs i psiquiatres.

En algunes disciplines mèdiques, a vegades s’abusa de diagnosticar de pressa i sense proves. Si vas al metge de capçalera amb símptomes de refredat, et diagnosticaran un refredat, sense més proves. Si al cap d’una setmana tenien raó, tots contents. Però si empitjores, faran alguna prova i “modificaran” el diagnòstic (segurament a alguna cosa més greu).

Inclús si vas al metge de capçalera amb símptomes d’una depressió, aquest t’ho diagnosticarà ràpidament i et donarà medicació.

Es podria dir que molts cops es diagnostica a la lleugera.

Però amb l’asperger/TEA, passa tot el contrari! Per aconseguir el diagnòstic tot són problemes, pegues, dificultats, excuses, lentitud,  etc. Molts cops fins i tot costa que ho tinguin en compte. Continua llegint «Diagnòstic III – Por al diagnòstic»

Rutines II – Disfunció executiva

Fa uns dies vaig començar a parlar de les rutines: de com no era conscient de totes les rutines que tenia abans del diagnòstic d’asperger.

Avui parlaré de les rutines i de la relació que tenen amb la disfunció executiva. Pot semblar que no tenen res a veure, però estan molt lligades: les rutines ajuden a minimitzar els efectes negatius de la disfunció executiva.

I no trobo millor forma d’explicar-ho que amb diversos exemples: Continua llegint «Rutines II – Disfunció executiva»

Rutines

El primer cop que li vaig dir a la meva (ex) psicòloga que sabia sospitava que era asperger, ella em va preguntar si tenia rutines. La meva resposta va ser: “no, no tinc rutines”. I vaig afegir: “Potser alguna a la dutxa, però res greu”. I em vaig  quedar tan ample!

Tot seguit ella em va dir que no era asperger perquè no tenia rutines (i perquè havia tingut parella, i perquè tenia feina, i perquè mirava als ulls, i perquè no tenia to de veu monòton i …).

I que equivocats que estàvem tots dos! Continua llegint «Rutines»

Diagnòstic II – En femení

En entrades anteriors ja he parlat del diagnòstic i de l’asperger en les dones.

Avui em vull centrar en el diagnòstic en les dones. El motiu és que fa poc dues noies que conec han passat pel procés de diagnòstic, i a les dues els han dit “que no encaixen amb els paràmetres del TEA“. Però el problema és que les dues són Asperger (TEA)! Per tant, alguna cosa ha fallat en el procés diagnòstic perquè no ho hagin vist.

Per començar, el diagnòstic d’asperger (TEA) en adults no és fàcil.

Alguns dels motius són: Continua llegint «Diagnòstic II – En femení»

Deteriorament cognitiu

Avui introdueixo un tema que se’n parla poc: el deteriorament cognitiu en el TEA.

No se’n parla per què és un tema tabú (hi ha uns quants temes tabú en l’autisme, ens aniré traient a poc a poc), però principalment perquè s’ha estudiat poc, i és que hi ha molt poca informació a la xarxa sobre aquest tema.

Totes les persones tenen un deteriorament cognitiu (lleu) amb l’edat. És quelcom natural i estudiat àmpliament.

Però resulta, que en els autistes (TEA, aspergers, …), aquest deteriorament succeeix abans i és més gran.

No se sap molt bé perquè, alguns motius poden ser: Continua llegint «Deteriorament cognitiu»

Breu història de l’Autisme/Asperger

Cronologia

1908: Eugen Bleuler (psiquiatre Suís) va crear el terme autisme per descriure uns pacients esquizofrènics molt retrets en ells mateixos.

1926: Grunya Efimovna Sukhareva (psiquiatra Russa) va fer la primera descripció de l’autisme similar a com el coneixem ara. El seu article sobre l’autisme no va ser traduït a l’anglès fins al 1996. Continua llegint «Breu història de l’Autisme/Asperger»

Jocs de taula i asperger

En l’entrada sobre els meus interessos especials en l’edat adulta, vaig explicar que un d’ells són els jocs de taula.

De fet, crec que hi ha certa connexió entre els jocs de taula i l’asperger, i això fa que a molts aspergers ens agradin molt, o que en el món dels jocs de taula hi hagi molts aspergers (depèn de com ho miris).

Però perquè passa això?

Continua llegint «Jocs de taula i asperger»

Sant Joan

Molta gent em pregunta si m’agraden els petards, els castells de foc o Sant Joan (la revetlla).

Doncs m’agrada quan és controlat o quan ho faig personalment.

Per exemple, els petards m’agraden quan els tiro jo, la resta no.

En el cas dels castells de focs, només m’agraden si els vaig a veure o quan estan “previstos”. En resum, m’agraden els focs artificials quan els vaig a veure voluntàriament.

Odio la resta: els focs artificials no previstos, els petards que tira la gent pel carrer, la massificació de Sant Joan, etc.

Aquests casos, entre la hipersensibilitat de l’oïda i la falta de filtres, fan que em fiqui nerviós, m’espanten, em desconcentren, m’alteren.

Així que evito les multituds o llocs on poden tirar petards de forma “descontrolada”.

 

Dia internacional de l’orgull autista 2019

Text de la imatge: Sóc autista, i amb molt orgull!

Avui és el dia internacional de l’orgull autista, així que ho dic ben alt: sóc autista, i amb molt d’orgull!