Insomni

He començat la casa per la teulada! En les dues entrades anteriors parlo de com lluitar amb l’insomni però encara no n’havia parlat. Així que avui explicaré el tema de l’insomni en primera persona. Continua llegint «Insomni»

Prosopagnòsia

Prosopagnòsia és la dificultat per reconèixer i identificar les cares de les persones. No està relacionada directament amb l’asperger, però hi han fet estudis que diuen que hi ha més incidència de prosopagnòsia en aspergers que en neurotípics.

L’evolució humana ha fet que el cervell tingui una àrea, anomenada Gir Fusiforme, dedicada exclusivament al reconeixement de cares. Aquest reconeixement de cares té més detall que el reconeixen d’objectes inanimats. Continua llegint «Prosopagnòsia»

Xerrada Ramon Cererols

Aquest divendres l’associació ASPERCAMP ha organitzat una xerrada gratuïta titulada “Com és ser una persona amb autisme?” conduïda pel Ramon Cererols, que parlarà des de la seva experiència personal.  Més informació de la xerrada al Facebook d’ASPERCAMP.

Continua llegint «Xerrada Ramon Cererols»

Estic viu!

Estic viu!

Aquestes últimes setmanes he anat una mica liat/esgotat, amb la feina i canvis (trasllat).

Tinc diverses entrades escrites per publicar, pendents de re-revisar o de re-reescriure. Ben aviat seguiré publicant :-)

Som els aspergers solitaris?

La resposta és no. La majoria d’aspergers no som solitaris, els aspergers no som asocials.

De fet és tor el contrari: ens agrada la gent, ens agrada estar amb gent, ens agrada la companyia, etc.

El problema és que NO tenim les eines per fer-ho, no tenim les habilitats socials necessàries.

(Dis)-funció executiva

Avui escriure sobre la funció executiva i l’asperger, però en parlaré en primera persona.

Molts aspergers tenim problemes més o menys greus amb la funció executiva, encara que és un tema que se’n parla poc.

Tornant al tema, d’ençà que tinc ús de raó, sempre he tingut problemes greus amb la funció executiva, o com ho dic normalment, sempre he tingut dis-funció executiva. Continua llegint «(Dis)-funció executiva»

In & Out (ii)

El dia 15 de març, us vaig explicar que havia parlat amb el meu cap sobre el meu asperger. Però em faltava parlar amb el director, cosa que vaig fer ahir, i per sort va anar molt bé.

Malgrat jo estar molt nerviós, ho vaig plantejar amb total naturalitat: “T’he d’explicar una cosa, fa poc he descobert que sóc asperger, i crec que ho havies de saber. No afecta la meva feina, però volia explicar-ho per evitar malentesos.”

Ell va veure que jo estava (molt) nerviós, i en tot moment va ser molt comprensiu, em va ajudar i tranquil·litzar. Em va dir que ells estaven contents amb mi, que no tenien cap queixa ni res dolent, i que no considerava que l’asperger fos important.

Així que aquest tema, l’asperger en l’entorn de la feina, està tancat de moment.

En pròximes entrades explicaré per què considero que és bo que l’entorn sàpiga que sóc asperger.

Contacte visual

Un altre mite sobre els aspergers: que no mirem als ulls!

Les persones neurotípiques, neixen amb l’habilitat (innata) de mirar als ulls: els reconforta, els dóna informació, els fa sentir-se més pròxim a l’altra persona, etc. Pels neurotípics és instintiu mirar als ulls.

Continua llegint «Contacte visual»

Piropos aspergers #2

NT: Com em queda?
Jo: Els pantalons et queden fatal, guarda’ls per quan hagis de pintar el pis.

El so del silenci

No m’agrada el silenci.

Quan hi ha silenci, no hi ha silenci.

Mai hi ha silenci del tot, sento tots els sorolls, sento qualsevol soroll que pugui haver-hi al meu voltant: la TV del veí, l’aire entrant per un foradet, la calefacció de 2 edificis més enllà, els animals fent sorolls, tot, qualsevol cosa.

També sento el meu cor, la meva respiració, els sons per seguir viu.

I quan els sorolls que m’envolten no són suficientment alts, també sento acúfens (tinnitus), allí estan, 24 hores al dia, per recordar que puc sentir.

Mai hi ha silenci.

No m’agrada el silenci.